Incansable el bateria Daniel Humair, una referència des de fa ja més de mig segle de músics europeus d’estils ben diversos i una bona pila dels americans que feien llargues estades al Paris dels 50 i 60’s, Lucky Thompson, Bud Powell, Don Byas, Oscar Pettiford … Fructíferes associacions amb el pianista Martial Solal, amb la European Rythm Machine del saxo alt Phil Woods , amb el violinista Jean Luc Ponty i l’ organista Eddie Louiss, un trio formidable amb els Joachim Kühn i el Jean François Jenny Clark… Podríem parlar del Daniel Humair com de l’Elvin Jones europeu en el sentit del batería que més que acompanyar el que fa es ”propulsar” el solista i ja posats també podríem dir que la seva tasca dels últims anys seria la de l’Art Blakey en el sentit d’ organitzar i promocionar a nous i talentosos músics joves. Això es precisament el que fa amb aquest molt bon acordionista que és el Vincent Peirani i el saxo soprano Emile Parisien, dos músics que estableixen un grau de compenetració impressionant tal i com varem poder comprovar aquest últim Festival de Jazz de Barcelona. El disc Sweet & Sour del 2012, i el bon contrabaixista és el Jérôme Regard.
Ja fa uns quants anys que el Marcel.lí Bayer es va interessar per la música del Lee Konitz. Un multi instrumentista, inicialment decantat pel saxo alt, que ja a les seves proves d’ accés al ESMUC va incloure el tema Palo Alto i el seu treball final de carrera es basa precisament en el contingut d’ aquest disc Nonitz ( NOnet + koNITZ) que presentem avui. Junta un bon nonet amb músics notables de l’ escena del Jazz que es fa a casa nostra, uns bons arranjaments de la música del Konitz i finalment aprofitant la seva estada al Festival de Jazz de Barcelona del 2010 convenç al Lee Konitz de la seva col.laboració en aquest disc, una desimboltura poc habitual en un primer disc de qualsevol músic i arranjaments enginyosos d’una música estranya ment molt poc versionada com son les composicions del Lee Konitz. El nonet, ja ho hem dit, molt ben acoblat i una colla de bons músics:
Marcel.lí Bayer, saxos alt, soprano i arranjaments
LLuc Casares, saxo baríton, clarinet i clarinet baix
Pol Omedes, trompeta i fiscorn
Tom Johnson, trombó
Cèsar Joaquinet, saxo tenor
Cèlia Torres, cello
Santi Careta, guitarres i banjo
Joan Terol, bateria i percussió
i un “featuring" de luxe: Lee Konitz al saxo alt en els temes 1, 4, 9 i 11.
Es tracta de seguir la pista d’aquests músics. En quant al Marcel.lí Bayer, tinc pendent d’escoltar el seu últim treball, el disc 1680. Tuset).
Premium
Plus
Comentarios