Programa número XLIV on, després dels chis, per fi tenim alguns pums, que la setmana passada només vam tenir el pum de C’s però cap a nivell musical.
A part d’això comencem fent una potent proposta de cara a la nova pel·lícula de Batman i la possible recuperamenta del personatge d’en Robin.
Parlant de personatges maltractats, avui descobrim el perquè de l’adebacle de Ciudadanos gràcies al costums gastronòmics americans.
Abans d’anar a per les novetats, estirem de la nostra vessant informativa per explicar-vos amb quina veu de Frank Sinatra s’han de presentar els discos del grups com Life of Agony, perquè no la cagueu parlant en societat.
Ara sí, les novetats, que comencen fluixotes però van remontant, i és que els primers són els Mustasch que ja fa uns anyets que van faltats de sang nova.
Seguim amb uns altres que només han trigat quatre discos a fer el baixón, els també suecs Degreed i el seu nou disc que també xeixeja.
Com lo prometit és deud, anem cap al País Basc amb els Sharon Stoner i, curiosament i totalment inesperat, el seu stoner basc, deixant idees a l’aire sobre la possibilitat de titular nous discos si es decideixen a deixar de banda l’esperanto antic.
Ens n’anem cap a la cuna del rock progressiu amb una gent difícil de pronunciar com són els L.Shankar, tot i que són més fàcils de disfrutar.
I anem cap a un dels pitjors noms de grup de l’any, més fàcils de pronunciar? Sí. Agradables de pronunciar? Quasi que no, són els Bombus amb el seu heavy-rock-stoner-groove.
Fem una petita pausa a les novetats per parlar amb el nostre webmàster, qui ens comenta que avui està rarot, però, en realitat, lo que està és punky, i per això no acaba de sortir-se’n avui, començant per recordar-nos als Mallory.
La recomanamenta avui ens torna cap a Suècia, amb els Mister Misery, i tot un seguit de dades interessants com l’encontre entre Terminatory i Rajoy, o la combinació musical correcta entre el burlesque i la munyeira.
Seguim amb novetats, i ara anem per un xic de canyeta, començant per un tiu que s’ha quedat sol, el Sr. Abigail Williams i la seva evolució cap al Black Metal més pur.
Anem per directes, perquè tenim el dels Tribulation i el dels Powerwolf que compensa la merda de single que han regravat i que segueix essent igual de dolent que quan el van gravar per primer cop.
Acabem amb les novetats amb els Despised Icon, que van a dos fuets i una botifarra negra per cançó gorrinil, i que descobrim que no serveixen per a recollir calçots.
Avui, al mort de la setmana, ens n’anem a Kernersville per poder fer les pertinents comparances entre l’Empordà profund i North Carolina, a més de donar-vos pistes sobre qui pot esdevenir un assassí que copia a un famós assassí de músics.
Tot això i més, com descobrir què tenen a veure les morcilles de Burgos amb les cagaleres, al programa d’aquesta setmana:
Comentarios