Programa amb número de nom de patata fregida... ¿ein?, sí, el qual comencem i acabem parlant d'aquesta desgràcia que tant ens ha afectat als nostres interiors com és la crema de Nôtre Damme de París.
Encara no sabem com, però d'una cosa passem a l'altra i de la coartada d'en Vikernes, acabem assumint la rel·lació entre Yisus i Vox davant de l'anunci de recuperar al Mort de la Setmana en el seu format habitual, que és el de mort.
Abans de passar a les novetats, parlem un xic del Fent Amics, que darrerament se'ns en ha anat un xic com Espanya, cap a l'extrema dreta, i ens plantegem un gir too punkarra.
I ara sí, anem ja amb les novetats, començant per uns gòtics rarunos, que no és que sigui cap sorpresa per se, com són els Goot, per passar a punxar als típics francesos anomenats The Chris Rolling Squad que van tope d'espitosos.
Qui s'ho pren amb més calma, són els Grand Magus, que no fan ni doom-death ni death-doom, més aviat heavy-doom, ni que sigui per tocar els nassos, com els Royal Bliss, surenyos poc surenyils.
Més novetats encara i amb els que obrim una llauna que costarà de tancar, la del prog, i és que tenim als After the Burial amb el seu Deathcore Progressiu, i als Uncured amb el seu prog-groove.
Encara més progs dins de les novetats del dia, els Fractal Universe, amb el seu prog-death.
I és que avui, després de les moltes trucades dels nostres oients, no parem de punxar prog i Avantgarde, sobretot aquells grups que ens fan cas amb la durada de les cançons, com els Neuronaut, This Is Not An Elephant o Palehorse.
Com a bons creients, abans de seguir amb les novetats, fem una parada per la ciutat del Vaticà amb els Alphawolves i després punxem una mica a l'Esglèsia amb els Halestorm.
Però tornem a les novetats, i és que encara ens queden els death-symphònics-rarunos, els Xaon de Sion, els black poc progs Drudkh i els cabroncetes dels Allegaeon.
Avui el nostre webmàster mostra la seva cara oculta, que en aquest cas seria la més blanca, en descobrir-se com a votant de C's fent xists de gordos amb els Rage.
Per sort, la cristianitat d'aquesta Setmana Santa l'embarga i tornem als redils de la ressurrecció amb els Greybeards després de lleugers problemes de memòria.
Avui al Mort de la Setmana descobrim que hi ha gent més protagonista que un mort, tot i que s'ho curri i mori en diumenge, i és que descobrim que l'Ozzy ha esquivat la mort durant tots aquests anys perquè se la va esnifar.
També us demostrem que del punk se'n pot sortir i us presentem fugaçment a una altra de les iaies del rock.
Tot això i més, com com desintoxicar-se del prog, al programa d'aquesta setmana:
Comentarios