L'origen de “All that she wants” procedeix d'una demo anomenada Mr Ace que Ace of Base va gravar el 1991. El productor Denniz PoP va ser l'encarregat de netejar i simplificar el seu so suprimint el 50% de la instrumentació i convertint la cançó en un nº 1 en trenta països.
“All that she wants” és la cançó amb la qual es va donar a conèixer mundialment Ace Of Base, un grup de pop suec, integrat inicialment per Ulf "Budha" Ekberg i els tres germans: Jonas, Linn i Jenny Berggren. Ulf i Jonas eren amics de l'escola i, al costat de les germanes Berggren, Jenny i Malin, havien format un grup de techno. Feien música al soterrani d'un garatge de Göteborg que segons ells mateixos "era una cort de porcs". Però ells eren els amos del seu soterrani (d'aquí procedeix el seu nom artístic: Ace of Base).
La cançó estava inspirada en el hit suec Another mother (nº 11 a Suècia el 1991) de la cantant i actriu d'ascendència nigeriana Kayo. La cançó era una combinació de reggae amb un estil vocal hip-hop que va arrasar a Suècia. Ulf i Jonas la van escoltar un dia en una botiga de discos i a l'instant van saber la direcció que volien prendre, el so que volien. És per això que es van fixar de seguida en el responsable d’aquell èxit: Denniz PoP.
El grup va gravar una demo i la va enviar a l'estudi SweMix, que estava a càrrec de PoP. Van adjuntar una nota dient: "Si us plau, escolta la nostra cinta i truca'ns! Ace of Base". Una nit, quan Denniz va sortir de l'estudi, va agafar la cinta amb la demo i la va inserir en el casset de la seva Nissan Micra per tal d’escoltar-la durant el trajecte al seu apartament al centre d'Estocolm. Sabia que una de les claus de l'èxit als Estats Units era fer cançons que sonessin bé al cotxe. El primer tema de la cinta es deia “Mr. Ace” i cal dir que no li va agradar gens; de fet abans fins i tot d'arribar a casa, ja havia decidit que no estava interessat en produir el grup.
Al matí següent, Denniz PoP va anar a recollir al seu co-productor, Douglas Carr, per portar-lo a l'estudi. Estaven fent broma al cotxe, rient-se de la pèssima qualitat de la demo. No sabrem mai si va ser el karma o quina força divina, que la ràdio del cotxe de Denniz es va trencar "i no podien escoltar res més excepte aquella demo. Així, doncs, cada matí, quan recollia al seu co-productar, "Mr. Ace" estava sonant i tots dos l'escoltaven durant el trajecte cap a la feina. Així van passar dues setmanes, fins que un dia Denniz va descobrir una cosa nova en la cançó. Va trobar una forma d'encaixar la melodia amb el ritme. Al matí següent, després que el seu company entrés al cotxe i escoltés el ja familiar "Mr Ace", Denniz es va girar cap a ell, emocionat, i va dir: "Crec que produiré això!".
Quan “All that she wants” es va publicar a l'octubre de 1992, ràpidament va pujar al nº 1 de les llistes daneses. Mega Records va pressionar el grup perquè gravés un àlbum de cara al Nadal. De forma precipitada, es va gravar i mesclar “Happy Nation”, i en poques setmanes, ja era a les botigues. Finalment, el tema va arribar a orelles de Clive Davis (llavors Arista Records). Davis estava de vacances en un iot per Europa, quan va escoltar la cançó. Orgullós de si mateix per reconèixer un èxit tan aviat arriba a les seves orelles, estava tan segur que “All that she want’s” ho era, que va fer que el capità canviés el rumb del vaixell per arribar al port més proper, trucar a Wennick i arribar a un acord.
Quan va tornar de les vacances, Clive Davis va portar a la banda a Nova York. Va enviar una limusina a l'aeroport per recollir-la i portar-los directament a les seves oficines de BMG a Manhattan. Abans de reunir-se amb ell, el quartet suec va estar veient un vídeo de 40 minuts sobre la trajectòria de Davis en la indústria musical. Finalment, van entrar a les sumptuoses oficines cobertes amb fotografies de superestrelles que havia portat el magnat.
Davis va parlar amb els integrants d'Ace of Base i els va dir que volia publicar el seu àlbum als Estats Units, però que necessitava, almenys, dos hits més. Va suggerir gravar una versió, i encara que la banda va posar objeccions, va acabar acceptant gravar “Do not turn around” (original de Albert Hammond i Diane Warren) que es va convertir en el segon single de l'àlbum. Així i tot, Davis no estava satisfet i els va demanar un tema més. Berggren va dir que estava treballant en una nova cançó, però que era per al següent àlbum del grup. Clive va insistir escoltar-la, i en la següent visita Berggren la hi va mostrar. El tema es deia “The sign”.
Com a curiositat, un cop gravat el disc, en una reunió de màrketing, se’ls va informar als dos nois de la banda: Ulf i Jonas que no apareixerien a la portada del disc perquè estèticament no resultaven prou atractius com per aparèixer a la portada d’un LP. Com era d’esperar, a Jonas no li va sentar gens bé aquesta decisió ja que era el cervell darrere de la banda i s’havia esforçat molt per tirar endavant el projecte i creia que mereixia el reconeixement per part del públic. El seu company Ulf el va intentar convèncer que era “pel bé del grup” i temps després, a mode de compensació, se’ls va incloure a la contraportada del disc.
Comentarios